Debat: Subvencions, jugar amb foc?

Contextualització

En la última trobada a Manresa durant la sessió de planificació de la següent trobada va sortir la proposta de establir uns mínims, minimíssims, que ens haguessin d’ajudar de definir els col·lectius o persones que assisteixen en aquestes trobades llibertàries. La proposta fou la següent: els i les participants (persones, organitzacions, iniciatives…) de les trobades no treballen en la via electoral i no reben subvencions. Algunes de les persones d’allà varem objectar que potser era un tema que caldria debatre i d’aquí sorgeix aquesta proposta aquí descrita.

Text introductori

“No juguis amb foc que et cremaràs!” Quantes vegades hem sentit aquesta frase quan érem peques! I tot i així seguim tenint ganes de jugar amb ell… les fogueres al bosc, la cremor dels pneumàtics, les patates al caliu, la flama d’una metxa… Però seguim sent peques com per recordar-nos la cantarella o sabem valorar el perill per nosaltres mateixes? Són les subvencions un foc que ens cremaria?

Rebre subvencions*, siguin a grups o persones, estan vistes molts cops com a una incoherència intolerable dintre del moviment llibertari. No pots viure de qui vols destruir, o sigui estats, bancs, empreses capitalista, etc. També són moneda de canvi de la pau social, moviments potents de transformació radical han rebaixat el seu discurs i pràctica degut a l’ingrés subvencionat. Fins i tot persones s’han acomodat o abandonat la lluita degut a la facilitat que t’atorga una renta bàsica o viure d’ajudes estatals. Hi han molts exemples on les subvencions han tingut un paper desmobilitzador, però potser és més interessant debatre casos que no son tan clars i que estan presents en el nostre dia a dia.

Té sentit tancar la participació a trobades com aquestes a persones que tenen un plantejament i una pràctica antisistèmica, encara que estiguin rebent el subsidi d’atur? O a mares que no volen tenir feina i que reben el subsidi referit a responsabilitats familiars, podent dedicar-se a la criança? Té sentit negar-nos a rentes bàsiques que poden evitar-nos invertir temps currant per guanyar pasta i poder tenir temps per construir projectes llibertaris? I si aquests subsidis personals es col·lectivitzen en projectes d’empoderament o en lluites concretes? Té més valor treballar assalariadament 10 hores al dia o de temporer en curros de merda per a poder sobreviure que rebre una subvenció? Té sentit negar-nos a subvencions que ens podem permetre accedir a recursos com maquinària o terres, quan tant faltats estem de projectes productius?

Segurament no volem agafar subvencions perquè creiem que ens estem venent, acomodant o reformitzant. Pot ser que sigui una por que ve de no tenir clar cap on anem o què es el que busquen els nostres projectes i lluites. De no creure’ns que el nostre projecte té un plantejament revolucionari, independentment de si cobra o no alguna subvenció. Si tenim clar cap on anem, podem sospesar les nostres incoherències en funció d’aquests objectius. Bé que fem servir el cotxe (mòbil, seguretat social, comptes bancaris, reciclar…), perquè en el moment ens és útil, tot i saber el que implica. Potser més que dir subvencions si o subvencions no, podríem entrar a construir un imaginari comú, dotar-nos d’aquest “on volem anar?”, per a que els nostres projectes o vides siguin de base llibertaris, revolucionaris,radicals o antisistèmics.

* Entenem subvenció com qualsevol ingrés o aportació monetària i material que es rep de part de l’estat o d’altres institucions que poden ésser de caràcter públic/institucional o privat (ajuntaments,bancs,empreses, fundacions…). Es a dir subsidis de l’estat, subvencions mitjançant formularis, convenis, acords, etc. El motiu d’aquest englobament és per facilitar el debat, ja que a Manresa semblava que la posició de coherència semblava tenir un pes important. Per tant no hem vist sentit fer-hi distincions.