Què ha passat des de 2008 fins avui? En quin punt estem?

Debat: Què ha passat des de 2008 fins avui? En quin punt estem?

A la darrera Trobada d’Infraestructures Llibertàries vam estar debatent sobre quins projectes
existeixen en el nostre territori que atenen les diferents necessitats de la vida en lluita ( destrucció,
alimentació, aigua, habitatge, educació, comunicació, divertiment, difusió, autodefensa, etc) . També
vam estar fent l’exercici d’imaginar-nos projectes i xarxes que no existeixen però veiem necessàries.
Van ser moltes les idees que es van generar, i aviat sortirà un text amb el recull de les reflexions que
van sorgir. Tenim ganes de posar en pràctica algunes d’aquestes sinèrgies, però veiem necessari
analitzar què necessitem per a que puguin ser sostenibles a llarg termini. I no experiències fugaces,
que comencen amb molta energia i en poc temps es desinflen fins a desaparèixer, amb les companyes
que hi han participat esgotades.
Actualment, en l’entorn llibertari existeixen diversitat de projectes, centres de salut, cooperatives de
treball, grups de criança, editorials, horts, ateneus, comunitats rurals, espais contraculturals, espais de
cures, etc. Per una banda, sembla que no som del tot conscients de la quantitat i qualitat dels projectes
que estem funcionant arreu del territori, i per això la TILL busca ser un espai on trobar-nos i conèixer-
nos i així poder generar més dinàmiques de suport mutu. Per altra banda, sembla que ens costa sentir
els altres projectes ( en els que no hi participem directament) com a propis, amb el conseqüent
aïllament i debilitament que suposa per a cada projecte. Ens costa assumir les necessitats d’un projecte
com a necessitats col·lectives i evitar que el pes de sostenir un projecte recaigui únicament en les
persones que hi participen. Veiem que no ens sentim prou interpel·lades a respondre i actuar quan
algun projecte necessita suport, per tal d’evitar que el projecte desaparegui i/o que les persones que
hi participen es cremin. Ens preguntem, com podem posar-nos a crear nous projectes i xarxes de
suport mutu, si sovint amb els projectes en que participem ens sentim sobrepassades de feina i amb
manca de temps? Com trenquem dicotomies que ens asfixien i dinàmiques que ens atomitzen i aïllen?
És l’autosuficiència sostenible? La desitgem o ens ofega? En altres debats han sortit reflexions al
voltant d’això, percebent el desig i la necessitat d’un canvi de paradigma cap a la interdependència.
Però veiem que ens manca la consciència de ser interdependents, sentiment de pertinència, el saber
que som una part d’algo més gran, diguem-li moviment, comunitat en lluita, matxambrat,… Volem
generar un espai per reflexionar col·lectivament sobre això. Quines coses estem fent o deixant de fer,
que necessitaríem canviar per poder seguir avançant en aquest camí cap a l’autonomia social? Què
necessitem per sentir aquesta consciència de comunitat en lluita, en la que si un projecte llunyà en el
territori necessita suport ens sentim interpel·lades? Que si un projecte desapareix és una pèrdua per
totes? O la creació d’un nou projecte és una emancipació per totes?A partir d’aquests interrogants ens van venir les ganes d’aprofundir en els obstacles que actualment
ens dificulten la posada en pràctica d’algunes de les nostres idees, per tal de reconèixer-los i veure
com els podem superar.
Amb aquest debat ens agradaria poder analitzar en quin punt estem actualment des d’una mirada
col·lectiva, per valorar les pràctiques i teories que estem duent a terme i veure com podem millorar-
les per seguir avançant cap a un horitzó revolucionari. La idea és poder reflexionar sobre què i com
ho estem fent, tenint en compte tant tipus de projectes, de resistència, dinàmiques de relació, actituds,
imaginaris, pors, dogmes,… La reflexió s’orientarà al voltant d’aquestes qüestions[1]:
– Què considerem que no ens està funcionant i ens desgasta i/o dificulta en les lluites i/o minven
l’autonomia social?
– Què considerem que està funcionant i potencia les lluites i l’autonomia social?
– Què considerem que no estem fent i ens ajudaria a potenciar i enfortir més les lluites i l’autonomia
social?
Hem considerat que per a poder atendre a la complexitat d’aquest anàlisi del present, és necessari
conèixer la història del que ha passat abans. Partim de que conèixer experiències del passat ens ajuda
a comprendre el present. Conèixer el context històric en que apareixen certes pràctiques de
resistència, ens ajuda a comprendre-les millor. El que és pràctic en un moment pot no ser-ho en un
altre, i una mateixa idea no es pot aplicar igual a tots els llocs. A través d’aquest exercici de posar
consciència en el recorregut del que ha passat, volem mirar el llegat que portem i reproduïm, la
multiplicitat de factors que influeixen en el present i pensar com volem continuar.
En altres trobades hi ha hagut xerrada sobre les dones en els grups autònoms i en aquesta trobada hi
haurà una xerrada sobre les infraestructures a inicis del s.XX. En aquest debat ens agradaria fer una
breu mirada al que ha passat des de 1997 fins 2007 i entrar amb més profunditat en el que ha passat
des de 2008 fins ara 2018.
A més del que ja s’ha esmentat, pensem que aquest exercici també ajuda a que les companyes que no
hem viscut cert període anterior o no en aquest territori, puguem conèixer algunes de les experiències
que han passat i que han sigut rellevants, que han deixat un sediment, que han donat sentit a les
pràctiques que s’han desenvolupat posteriorment, que han sigut grans aprenentatges per les
companyes que ho han viscut,… Observem que a vegades certs aprenentatges es converteixen en
consignes que es transmeten a les noves companyes poques vegades explicant el perquè i el com s’ha
arribat fins aquí, més aviat es transmeten com una veritat absoluta a la que s’ha arribat com a puntfinal ( i si mirem la nostra història sembla que és una dinàmica que es repeteix). També succeeix que
noves companyes que s’incorporen, reprodueixen certes pràctiques i teories per inèrcia amb l’entorn,
masses vegades sense qüestionar-les o analitzar-les. Per exemple, actualment tenim el llegat dels
centres socials, col·lectius, okupació, organització informal, grups d’afinitat,… Conèixer el que va
passar durant els anys 90’ i primers anys dels 2000 ens ajuda a saber d’on i com sorgeixen, amb quines
dinàmiques anterior trenquen, i així poder comprendre-les millor com a forma de resistència a certs
poders existents. I des de 2008 fins avui, han passat moltes coses: vagues generals, debats ideològics
entre diferents anarquismes, diferents intents organitzatius, augment dels moviments socials, revoltes,
desenvolupament de les xarxes socials, repressió, etc, etc.
Ens agradaria haver pogut enviar diversos textos sobre la història de l’entorn anarquista durant els
darrers anys, però no hem trobat gaires textos que aportessin explicacions del que ha passat des d’una
mirada de moviment i de procés ( més enllà de textos sobre fets puntuals, o textos de discussió
ideològica), per ajudar-nos a saber i comprendre el llegat que tenim. Hem vist una absència de textos
i reflexions sobre les pròpies experiències que alimentin l’aprenentatge col·lectiu i intergeneracional
dels darrers temps. Considerem que visibilitza una mancança que estem tenint a l’hora reflexionar i
aprendre del viscut, i també a l’hora de transmetre els aprenentatges d’una generació a un altre,
qüestió que dificulta la continuïtat de les lluites.
En aquest debat ens agradaria fer aquest exercici de forma col·lectiva. Tenint en compte que en la
Trobada participem companyes de diferents territoris, ficades en diferents àmbits de la lluita, de
diferents anarquismes,… Valorem que aquesta diversitat és una potencialitat i pot ser molt enriquidora
a l’hora de fer aquest anàlisi conjuntament, ja que aportarà diferents reflexions i experiències per
construir una mirada més amplia, atenent a la complexitat, del que està succeint en el territori que
vivim.
Per últim, la metodologia del debat serà, en un primer moment construir conjuntament un fris
cronològic que endreci els diferents fets que han passat i sentim rellevants durant els darrers 10 anys.
Per això, demanem que les persones que assisteixin al debat pensin i portin anotades amb les
dates, fets significatius que han passat des de 2008 fins avui. L’objectiu és que ens ajudi a prendre
consciència del recorregut que hem fet. Desprès, ens ajuntarem en petits grups, per reflexionar sobre
el moment en que estem ara, seguint les orientacions de les preguntes que hem plantejat al principi
del text [1] . També s’enviarà un text per llegir-ho abans del debat, que pensem que pot contribuir a
enriquir la reflexió.
Salut companyes!

Descarrega el text: aquí